MASOVER
«Com un primat la sang em vetlla guerra, doncs la meva guerra
és penetrar dins meu tan fort com pugui»
.
Oriol Enguany
.
.
Els cuidadors de les masies, sempre eren persones oriündes. La majoria d’ells aprenien tradicionalment l’agricultura o la ramaderia i eren coneixedors de la importància de l’aigua. Sabien dels boscos, de les fustes i dels inhòspits paratges. Esperant que no siguin aquestes les últimes generacions què viuran en masies, s’estan generant plans-salvaguarda i patrimoni immaterial de «Les Masies». La memòria, l’agronomia i els valors es continuen abandonant, l’estadística recull que tan sols tres habitants per quilòmetre quadrat habiten en les que es mantenen.
Quan la terra es converteixi en erma perquè potser, les seques ondulacions i esquerdes veuen la seva bellesa nua, què succeeix en el paisatge interior d’un cos quan ha deixat de ser territori de ningú? El projecte d’Oriol Enguany «Masover», és una crida a la comunitat artística, un manifest d’identitat sobre replantejar els vincles entre territori, cos, família, memòria, herència, cura i valors que desdibuixen la relació home, màquina, globalització, afectes i economies. Un referent per a arribar a ser més sostenibles i aconseguir un equilibri territorial que compensi els estralls de les polítiques globalitzadores, que s’ho mengen tot i que no donen temps al fet que les coses creixin. Un pensament obert a l’interès, suscitat pels canvis polítics, socials i culturals que s’estan experimentant en l’horticultura urbana, per a fer front i recuperar les artesanies frenades per la societat neoliberal i així transformar els paradigmes adquirits. Sense caure en l’engany de l’apologia ingènua, ni molt menys en el derrotisme fatalista.
.
.
Comissaraia:Nataly Prada
CAN CORIOL
Can Coriol és la casa que els pares de l’artista Oriol Enguany (Reus, 1994) tenen prop de Constantí. Aquesta zona de Tarragona és a tocar del gran complex petroquímic establert a les acaballes del franquisme. El pare d’Enguany, antic paleta, transportista i mecànic, ha anat reformant la casa original. Les fotos de l’exposició es fixen en els detalls d’autoconstrucció d’aquestes intervencions. El fill artista veu semblances entre aquesta manera de fer del seu pare i la manera com ell pinta. No hi ha cap gest estètic; no hi ha cap intencionalitat embellidora. Tots dos es mouen entre el trash i el punk.
.
Comissaria: Martina Millà
.
Can Coriol es la casa que los padres del artista Oriol Enguany (Reus, 1994) tienen cerca de Constantí. Esta zona de Tarragona está al lado del gran complejo petroquímico establecido al final del franquismo. El padre de Enguany, antiguo albañil, transportista y mecánico, ha ido reformando la casa original. Las fotos de la exposición se fijan en los detalles de autoconstrucción de sus intervenciones. Su hijo artista ve parecidos entre este modo de hacer de su padre y el modo en que él pinta. No hay ningún gesto estético; no hay ninguna intencionalidad embellecedora. Los dos se mueven entre el trash y el punk.
.
.
Can Coriol is a house Oriol Enguany’s parents own near Constantí in an area close to the large petrochemical plant in Tarragona built at the end of the Franco regime. Enguany’s father, former construction worker, truck driver and mechanic, has made many small changes to the original house. The photographs in the exhibit show the details of his simple adjustments. His artist son Oriol (Reus, 1994) finds a resemblance between his father’s DIY method and the way he himself paints. There is no aesthetic gesture, no embellishing intention to be found. Both straddle the space between trash and punk.
Transfiguració
TRANSFIGURACIÓ pintura a l’entorn de la figura.
De l’11 de maig a finals juny
Inauguració 11 de maig 2024
Amb Transfiguració, els murs antics del Konvent, un espai carregat d’història i transformació, es converteixen en llenços per a les visions contemporànies sobre la figura per part d’onze destacats artistes.
Per comprendre a fons la importància històrica i les influències de la figura en la pintura, és essencial reconèixer com aquest element ha estat fonamental en l’expressió humana des de l’antiguitat fins als moviments artístics contemporanis. La representació de la figura humana no només ha servit per documentar característiques físiques, sinó que també ha estat un mitjà per explorar temes més amplis com la identitat, la societat, la religió i la psicologia.
En les cultures antigues, com l’egípcia, les figures no només representaven la realitat física, sinó que també incorporaven valors espirituals i polítics significatius. Durant l’Edat Mitjana, la figura humana va adquirir un caràcter més simbòlic i espiritual, especialment en l’art religiós. El Renaixement va marcar un punt d’inflexió cap al realisme i l’humanisme, mentre que el Barroc va introduir una exploració més profunda de la llum, l’ombra i el dramatisme. Amb el Modernisme, va sorgir una tendència cap a la distorsió i la fragmentació de la figura, mentre que en l’art contemporani, la figura es pot utilitzar per qüestionar les normes socials, les identitats de gènere i les polítiques del cos.
Així doncs, cada període històric ha aportat noves dimensions a la representació de la figura, mostrant la seva capacitat d’adaptació i la seva rellevància com a vehicle de les preocupacions contemporànies.
En aquesta mostra, cadascun dels artistes ofereix una exploració profunda i personal de la realitat, des de perspectives diverses i estils artístics variats. Amb la figura com a eix central Oriol Enguany, Nathalia Lasso, Cameron Blissart, Martí Roca, Anna McNeil, Almaro Studio, Elisa Capdevila, Alba Febre, Mateu Targa, Pablo Astrain i Elsa Guerra conjuguen una celebració de la forma, la figura humana, els paisatges i els objectes tangibles, interpretats a través dels ulls únics de l’artista.
Calvari
Calvari – Ultra Performace
Manifest Trashpreciós. Maduresa humana i mètodes existents per salvar-se dels tramposos que hostegen aquest món. Religió prové de r»eligare» significat a reunir el que està separat.
Dins del marc «Art you talking to me?. Tinglado 1, Tarragona. Comissariat per Manel Margalef.
Plou quan vol com jo pintar
CDL CONTEMPORANI REUS
Els entorns en els que ha viscut i es mou l’Oriol Enguany són essencials per entendre la seva obra. Des de fa pocs anys ha centrat part del seu treball en la vida al mas familiar de Constantí, Can Coriol, al fixar-se en com evolucionen les coses allà, cosa que l’ha portat també a parar atenció en la seva família, la qual ha acabat assolint papers actius en la seva producció artística.
Only business
ONLY BUSINESS és una expo que crida a la realitat del moment fulminant i present. L’èxit i la mort de l’art. Aquesta expo presenta deu obres que de forma subversiva, hi conviuen el pensament, personatges hipnòtics i diàlegs trencats.
Only Bussines ironitza i exposa: – l’art resta retingut en mans de l’elit i jo pintor del Baix Camp només vull carregar-me aquesta faràndula. Aquest engany. No tinc cognoms ni padrins només el do infinit de fer el que em surti dels collons.
ONLY BUSSINESS és l’expo on trobaràs de tot, perquè en el meu món no hi ha prejudicis ni statements, és tot líquid com l’oli. Qui t’explica les coses et menteix.
Fotografies per Jose Porroche i Cristian Herrera
Manifest Trashpresios
Tinglado Tarragona
Mural Manifest Trash Presiosista al Tinglado 4, Tarragona. En el marc de l’exposició «Art you talking to me?». Comisariada per Manel Margalef.
Text del manifest: CARDEVORE
Cartelleria: Marcel Valera Valverde
T.O.A.D.
Hospitalet de Llobregat
«Tourist on a Dream» és el nom que rep l’exposició del meu pas vivvinta a Barcelona. Durant tres mesos vaig residir a la nau 777 situada a Santa Eulàlia, custodiada per Rafa Castells. Aquesta presenta una sèrie d’obres de diferents formats, entre elles «La Creu» o «Barcelona».
LINK: Catàleg
La Resposta
La Resposta, correspondències entre ego i silenci.
Viure aïllat durant set dies en un gran edifici històric. Un antic monestir on vaig experimentar la clausura i el silenci. Aquesta proposta formava part dels cicles performatius presentats al Convent de les Arts d’Alcover.
Durant set dies vaig decidir viure aquesta experiència abolint set hàbits.
Sense menjar
Sense alcohol
Sense drogues
Sense masturbació
Sense conversa
Sense connectivitat
Sense rellotge
A manera de diari vaig presentar sis pintures i un diari com a setena peça. Aquesta mena d’espais, eren llocs on antigament les persones intentaven trobar respostes.
Wish you were here
Can Coriol Una exposició de pelegrinatge, descentralitzada i sincera.
Un dels esdeveniments més importants de la meva vida.
En aquesta exposició vaig proposar a la meva família organitzar un gran esdeveniment al mas d’on vinc. La intenció era mostrar el nostre estil de vida, com funcionen les coses a casa i el nostre univers.
Vam començar a cuinar a les 7 del matí amb la meva mare. Vaig dissenyar un programa d’activitats de dia complet. Però aquesta vegada compartint la meva feina i la meva família amb qualsevol persona que hi arribés.
No vaig traslladar les meves obres a una galeria. Vaig moure la gent al meu context.
El mas; vist a mode aeri, donava pistes d’on es trobaven les pintures. L’exposició, també volia mostrar els espais familiars més íntims. El meu pare amb el taller; les flors de la meva mare i l’hort. Aquest full va ser un dels elements més importants de l’exposició. Vaig intentar contextualitzar als visitants on eren cada moment i finalment vaig compartir amb els meus codis, la geografia i els espais íntims del mas, CAN CORIOL.
Fotografies:
Un gran dinar
L’exposició «Un gran dinar» rep aquest nom per la festa que es va celebrar en relació a la meva àvia, honrant el seu passat i mostrant el naixement d’un abecedari dibuixat.
Amics, amigues i familiars propers vam compartir un àpat al Museu d’Art de Sabadell amb ella.
La tipografia, les estovalles i les pantalles serigràfiques són l’arxiu biogràfic de la meva àvia, on a manera de retalls de premsa es registren les memòries d’una època i en conseqüència, d’una persona que ha afrontat tota una vida sense saber llegir ni escriure.
L’any 2019 vaig ensenyar-li a dibuixar l’abecedari que dos anys més tard acabaria materialitzant-se en una tipografia, sent el llegat que em deixa de le seva existència.
Actualment, la tipografia està digitalitzada i mecanografiada. La faig servir per escriure textos, poemes i pensaments.
Digitalizació i mecanització de la tipografia: Gerard Sierra
Entrevista : Link
Ràdio: Link