Calvari
Calvari – Ultra Performace
Manifest Trashpreciós. Maduresa humana i mètodes existents per salvar-se dels tramposos que hostegen aquest món. Religió prové de r»eligare» significat a reunir el que està separat.
Dins del marc «Art you talking to me?. Tinglado 1, Tarragona. Comissariat per Manel Margalef.
Plou quan vol com jo pintar
CDL CONTEMPORANI REUS
Els entorns en els que ha viscut i es mou l’Oriol Enguany són essencials per entendre la seva obra. Des de fa pocs anys ha centrat part del seu treball en la vida al mas familiar de Constantí, Can Coriol, al fixar-se en com evolucionen les coses allà, cosa que l’ha portat també a parar atenció en la seva família, la qual ha acabat assolint papers actius en la seva producció artística.
Only business
ONLY BUSINESS és una expo que crida a la realitat del moment fulminant i present. L’èxit i la mort de l’art. Aquesta expo presenta deu obres que de forma subversiva, hi conviuen el pensament, personatges hipnòtics i diàlegs trencats.
Only Bussines ironitza i exposa: – l’art resta retingut en mans de l’elit i jo pintor del Baix Camp només vull carregar-me aquesta faràndula. Aquest engany. No tinc cognoms ni padrins només el do infinit de fer el que em surti dels collons.
ONLY BUSSINESS és l’expo on trobaràs de tot, perquè en el meu món no hi ha prejudicis ni statements, és tot líquid com l’oli. Qui t’explica les coses et menteix.
Fotografies per Jose Porroche i Cristian Herrera
Manifest Trashpresios
Tinglado Tarragona
Mural Manifest Trash Presiosista al Tinglado 4, Tarragona. En el marc de l’exposició «Art you talking to me?». Comisariada per Manel Margalef.
Text del manifest: CARDEVORE
Cartelleria: Marcel Valera Valverde
T.O.A.D.
Hospitalet de Llobregat
«Tourist on a Dream» és el nom que rep l’exposició del meu pas vivvinta a Barcelona. Durant tres mesos vaig residir a la nau 777 situada a Santa Eulàlia, custodiada per Rafa Castells. Aquesta presenta una sèrie d’obres de diferents formats, entre elles «La Creu» o «Barcelona».
LINK: Catàleg
La Resposta
La Resposta, correspondències entre ego i silenci.
Viure aïllat durant set dies en un gran edifici històric. Un antic monestir on vaig experimentar la clausura i el silenci. Aquesta proposta formava part dels cicles performatius presentats al Convent de les Arts d’Alcover.
Durant set dies vaig decidir viure aquesta experiència abolint set hàbits.
Sense menjar
Sense alcohol
Sense drogues
Sense masturbació
Sense conversa
Sense connectivitat
Sense rellotge
A manera de diari vaig presentar sis pintures i un diari com a setena peça. Aquesta mena d’espais, eren llocs on antigament les persones intentaven trobar respostes.
Wish you were here
Can Coriol Una exposició de pelegrinatge, descentralitzada i sincera.
Un dels esdeveniments més importants de la meva vida.
En aquesta exposició vaig proposar a la meva família organitzar un gran esdeveniment al mas d’on vinc. La intenció era mostrar el nostre estil de vida, com funcionen les coses a casa i el nostre univers.
Vam començar a cuinar a les 7 del matí amb la meva mare. Vaig dissenyar un programa d’activitats de dia complet. Però aquesta vegada compartint la meva feina i la meva família amb qualsevol persona que hi arribés.
No vaig traslladar les meves obres a una galeria. Vaig moure la gent al meu context.
El mas; vist a mode aeri, donava pistes d’on es trobaven les pintures. L’exposició, també volia mostrar els espais familiars més íntims. El meu pare amb el taller; les flors de la meva mare i l’hort. Aquest full va ser un dels elements més importants de l’exposició. Vaig intentar contextualitzar als visitants on eren cada moment i finalment vaig compartir amb els meus codis, la geografia i els espais íntims del mas, CAN CORIOL.
Fotografies:
Un gran dinar
L’exposició «Un gran dinar» rep aquest nom per la festa que es va celebrar en relació a la meva àvia, honrant el seu passat i mostrant el naixement d’un abecedari dibuixat.
Amics, amigues i familiars propers vam compartir un àpat al Museu d’Art de Sabadell amb ella.
La tipografia, les estovalles i les pantalles serigràfiques són l’arxiu biogràfic de la meva àvia, on a manera de retalls de premsa es registren les memòries d’una època i en conseqüència, d’una persona que ha afrontat tota una vida sense saber llegir ni escriure.
L’any 2019 vaig ensenyar-li a dibuixar l’abecedari que dos anys més tard acabaria materialitzant-se en una tipografia, sent el llegat que em deixa de le seva existència.
Actualment, la tipografia està digitalitzada i mecanografiada. La faig servir per escriure textos, poemes i pensaments.
Digitalizació i mecanització de la tipografia: Gerard Sierra
Entrevista : Link
Ràdio: Link