oriolenguany@gmail.com

Acostuma a pasar que quan un no parla es queda callat, es tanta la callació que segrega ciment dins l’estomag. Perd la gana i poc a poc se li posen els ulls grocs. Es per aixo que cal parar a contemplar, seduir les paraules i posteriorment escupir cada una d’aquestes lletres, que sense voler demanen espai. Canta, juga i creix, pero fesho lentament. La combustio del sigar anuncia una caixeta nova encetada, un rere un aniras saciant les ganes de viure que tens, despres hauras de rendir comptes amb el següent, que oferinte un fanal. et dedicara un cant que repetiras eternament. Dansa i camina que aixo no pararà mai.